ciència
Accessory
Partició sil·làbica: ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. scientia ‘coneixement’, der. de sciens, -ntis ‘el qui sap’, part. agent de scire ‘saber’ 1a font: 1272, CTort.
Etimologia: del ll. scientia ‘coneixement’, der. de sciens, -ntis ‘el qui sap’, part. agent de scire ‘saber’ 1a font: 1272, CTort.
Body
-
femení
- Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
-
- Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
- ciències ambientals ecologia Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment.
- ciències del comportament Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per a designar el conjunt de ciències que investiguen el comportament.
- ciències humanes Expressió que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
- ciències socials Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.
- arbre de la ciència del bé i del mal Bíblia Arbre del paradís els fruits del qual Déu havia prohibit de menjar a Adam i Eva.
- ciències ocultes Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura científicament no comprovables.
- saber de ciència certa Tenir ple coneixement d’alguna cosa.
-
tenir la ciència infusa
- Saber les coses per inspiració divina.
- hiperbòlicament Saber les coses sense estudiar-les.