■ cicuta

Etimologia: del ll. cĭcūta, íd.
    femení botànica
  1. Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Conium maculatum), de fulles grosses, de flors blanques disposades en umbel·les compostes i de fruits en diaquenis suborbiculars, altament metzinosa.
  2. cicuta menor Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Cicuta virosa), metzinosa, de flors blanques disposades en umbel·la grossa i de fruits petits amb costes amples.
  3. cicuta silvestre Etusa.