■ científic
| | científica

Partició sil·làbica: ci_en_tí_fic
Etimologia: del ll. td. scientifĭcus ‘el qui fa ciència’, format amb el ll. facĕre ‘fer’ 1a font: 1390
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.
  2. adjectiu Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència. Raonaments científics. Normes científiques.
  3. adjectiu i masculí i femení Que posseeix ciència o una ciència. Un gran científic.