■ cinquantè | cinquantena

Etimologia: de cinquanta 1a font: 1415
    1. adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.
    2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinquanta parts iguals. N’ha arribat una cinquantena part.
  2. masculí Un cinquantè, 1/50.
  3. femení Nombre, només aproximatiu, de cinquanta. A la classe hi ha una cinquantena d’alumnes.
  4. femení
    1. Cinquanta anys.
    2. haver tombat la cinquantena Tenir complerts cinquanta anys.
  5. femení història militar En les antigues milícies catalanes anteriors a la Nova Planta, unitat organitzada en desenes comandada per un cinquantener.