■ cistercenc | cistercenca

Etimologia: de Cister, del b. ll. Cister, llatinització del cat. ant. Cistell, adaptació del fr. ant. Cisteaus, actualment Cîteaux, lloc d’origen dels monjos de Cistell o del Cister
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Cister.
  2. masculí i femení cristianisme Monjo de l’orde del Cister, branca reformada dels benedictins fundada per sant Robert a Cîteaux (França) al final del segle XI.