■ clàvia

Partició sil·làbica: clà_vi_a
Etimologia: de clavilla, amb pronúncia ieista i retrocés d’accent com en altres casos de formació de hiat (cf. eina, beina, feina, cuina, roina, abans aïna, baïna, faena, coïna, roïna)
    femení
  1. Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que hom introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no pugui escapar-se.
  2. botànica Arrel mestra d’un arbre.