■ claraboia

Partició sil·làbica: cla_ra_bo_ia
Etimologia: del fr. claire-voie, comp. amb voie ‘via (de claror)’ 1a font: 1470
    femení
  1. construcció
    1. Obertura practicada en una teulada o un terrat protegida amb vidres, que té per objecte d’il·luminar l’habitació on es troba situada; lluerna.
    2. claraboia trepitjable Claraboia construïda amb rajoles de vidre, especials per a poder-les trepitjar, en el paviment d’un terrat, d’una voravia, per donar claror a una habitació interior, un soterrani, etc.
  2. heràldica Cadascun dels espais buits que deixen veure el camper produït pel fretat, el trellissat i el papallonat.