cobejar

Accessory
Etimologia: de l’ant. cobeejar, der. de l’ant. cóbeu ‘cobejós’, ll. cupĭdus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Desitjar la possessió (d’una cosa o d’una persona). Sempre havia cobejat tenir un cotxe esportiu.
  2. Desitjar vivament o il·lícitament. No cobejaràs la muller d’altri. Cobejar de fer una cosa.