■ coerció

Partició sil·làbica: co_er_ci_ó
Etimologia: del ll. coertio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de coercir o de constrènyer.
  2. sociologia Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.