■ col·lació

Partició sil·làbica: col_la_ci_ó
Etimologia: del ll. collatio, -ōnis ‘aplec, reunió, comparació, referència’ 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc.
    2. dret canònic Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç.
    3. dret català Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència.
    1. En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
    2. per extensió Àpat lleuger.
  3. col·lació de manuscrit crítica textual Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
  4. portar a col·lació Sortir a parlar d’una cosa, adduir-la.