Es mostren 2 resultats

■ coltell1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coltell</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cŭltĕllus ‘ganivet petit’, dimin. de cŭlter, -tri ‘ganivet’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet.
  2. oficis manuals Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.



    3. Vegeu també:
    coltell2

■ coltell1

masculí Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc, a vegades formant una sola peça amb la fulla ganivet oficis manuals Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis Vegeu també coltell 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltell2

■ coltell2

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les iridàcies Gladiolus sp , de flors rosades o purpúries disposades en raïm, les espècies conreades de la qual són anomenades gladiols coltell groc Lliri groc Vegeu també coltell 1
Traducció