Gran Diccionari

Es mostren 5 resultats

comà
| comana

comà
| comana

coma1

coma1

coma2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coma</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: koma
Etimologia: del ll. coma, i aquest, del gr. kómē, íd.
Body
    femení
  1. òptica Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
  2. astronomia Cabellera.
  3. botànica Grup de fulles o de bràctees situades al capdamunt de certes inflorescències i infructescències.



  4. Vegeu també:
    coma1
    coma4
    coma3

coma2

coma3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coma</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Homòfon: koma
Etimologia: del ll. cŏmma ‘membre del període, coma’, i aquest, del gr. kómma ‘fragment, bocí; membre curt del discurs’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
    femení
  1. Signe de puntuació (,) que marca una pausa de poca durada, usat també en matemàtiques, especialment per a separar, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera.
  2. informàtica
    1. coma fixa Notació numèrica en la qual la posició de les unitats se suposa sempre fixa.
    2. coma flotant Notació numèrica que representa un nombre z com a producte xby, on x (la mantissa) és generalment fraccionària, y (la característica o exponent) és sempre entera i b (la base) és un enter positiu normalment implícit.
  3. música Interval de fracció de to.



  4. Vegeu també:
    coma1
    coma4
    coma2

coma3

coma4

coma4