■ comboi

Partició sil·làbica: com_boi
Etimologia: del fr. convoi, íd., der. de convoyer, del ll. vg. *conviare ‘fer ruta conjuntament’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. tàctica Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc., convenientment escortats.
  2. ferrocarrils Tren.
  3. Colla d’obrers, de refugiats, de presoners, etc., que hom tramet d’un punt en un altre.
  4. Agrupació de mercaderies traslladades d’un lloc en un altre per tal d’aconseguir avantatges aranzelaris i una economia de transport més gran.
  5. marina de guerra Formació naval constituïda per vaixells mercants i vaixells de guerra en la qual aquests protegeixen els mercants de possibles atacs.