■ compareixença

Partició sil·làbica: com_pa_rei_xen_ça
Etimologia: de comparèixer
    femení dret civil i dret penal
  1. Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.
  2. Acte de presentar-se davant un notari.
  3. Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer.