■ complaença

Partició sil·làbica: com_pla_en_ça
Etimologia: de complaure 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Voluntat de complaure algú. Oferir un obsequi per complaença.
  2. Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs. Va fer-li complaença amb el seu capteniment.
  3. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sent complaença a conversar.