■ compulsió

Partició sil·làbica: com_pul_si_ó
Etimologia: del ll. compulsio, -ōnis ‘constrenyiment’
    femení
  1. Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
  2. dret Mitjà d’execució forçosa utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació.
  3. psicologia i psiquiatria Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fora víctima d’una angoixa intensa.