■ compulsiu | compulsiva

Partició sil·làbica: com_pul_siu
Etimologia: del b. ll. compulsivus, -a, -um ‘que compel·leix, constreny’
    adjectiu
  1. Que compel·leix.
  2. psicologia i psiquiatria Relatiu o pertanyent a la compulsió. Trastorn compulsiu.