Accessory
Etimologia: del ll. concertare ‘combatre, rivalitzar, discutir’; en sentit musical, probablement de l’it. concertare, íd. 1a font: c. 1390, Torcimany
Body
-
verb
-
transitiu
- Arranjar amb algú (un pla, un projecte, l’execució d’una cosa), acordar, pactar. Concertar una entrevista. Concertar un cop d’estat. Concertar una treva, la pau, una aliança.
- especialment Convenir la compra, el preu, d’una mercaderia. Concertar una partida de blat. Concertar el preu d’un cavall.
-
- transitiu Posar d’acord.
- pronominal Posar-se (diverses persones) d’acord. Dos ministres, no podent-se concertar amb els altres, dimitiren.
- transitiu Arranjar entre elles les parts d’un conjunt; harmonitzar, conciliar. Cal concertar els criteris de tots els col·laboradors.
- transitiu música Fer procedir d’acord les diferents veus o els diferents instruments d’una composició musical. Concertar una sonata.
-
intransitiu
- música Fer la seva part en una harmonia musical. Violins i flautes hi concerten.
- per extensió Totes les remors concertaven.