■ concurs

Etimologia: del ll. concursus, íd. 1a font: 1598
    masculí
  1. Concurrència. Un gran concurs de gent. Un concurs de circumstàncies adverses.
  2. Acció de contribuir amb altres a un resultat. Ho ha fet amb el concurs de tothom.
    1. Competició entre diverses persones, obres artístiques o literàries, treballs, animals, etc., per triar el millor o els millors. Prendre part en un concurs de bellesa. Guanyar un concurs de dibuix.
    2. Joc, generalment organitzat per un mitjà de comunicació, en què el guanyador o els guanyadors s’emporten un premi. Ha guanyat un cotxe en un concurs de la televisió.
    3. dret administratiu Sistema de selecció de funcionaris públics, catedràtics, etc., que es fonamenta en l’avaluació dels mèrits dels concursants.
    4. dret administratiu Forma de contractació administrativa d’obres públiques basada a acceptar o preferir l’empresa que hagi ofert millors condicions.
    5. concurs de creditors dret mercantil Reunió de creditors davant el jutge, en mans del qual el deutor ha de fer cessió dels béns per a pagar a cadascú segons el grau del seu crèdit.
    6. concurs hípic esports Competició el programa de la qual preveu proves de més d’una disciplina hípica.
    7. concurs oposició dret administratiu Concurs que combina l’avaluació de mèrits i les proves de capacitat.
    8. concurs subhasta dret administratiu Sistema d’adjudicació de contractes administratius que combina la millor oferta econòmica amb l’avaluació d’altres condicions dels licitadors.