confondre

Accessory
Etimologia: del ll. confundĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. Confondre dos rius llurs aigües.
    2. pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen. El rei anava confós amb la multitud.
  1. transitiu Prendre l’una per l’altra (dues persones o dues coses que s’assemblen), identificar falsament. T’havia confós amb el teu cosí. Confondre les dates.
  2. transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir. Jaume I confongué les hosts sarraïnes. La seva rèplica el deixà confós.
  3. transitiu Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat. Tantes atencions em confonen.
  4. pronominal Fondre’s, desfer-se (en excuses, en compliments, etc.).