■ congènit
| | congènita

Compareu: hereditari
Etimologia: del ll. congenĭtus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. genètica Dit d’un caràcter heretat. Té un talent congènit, una elegància congènita.
  2. medicina Existent a l’hora de la naixença o des de la naixença. Sordesa congènita.