■ congelar

Etimologia: del ll. congelare, íd. 1a font: 1625
    verb
    1. transitiu Fer passar (un cos) de l’estat líquid a l’estat sòlid per mitjà del fred. Congelar brou.
    2. transitiu Glaçar.
    3. pronominal Aquesta nit s’han congelat l’aigua i l’oli.
  2. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un producte alimentari a l’operació de congelació.
  3. transitiu figuradament
    1. La por li congela les sangs.
    2. economia Establir una mesura de congelació. El govern ha congelat els sous.
  4. congelar la pilota esports En els esports de conjunt, especialment en el futbol, tàctica consistent a controlar i retenir la pilota sense promoure cap jugada d’atac per tal de guanyar temps i mantenir un resultat favorable.