■ congregació

Partició sil·làbica: con_gre_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. congregatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de congregar;
    2. l’efecte.
  2. cristianisme Associació de fidels, amb vots o sense, que es reuneixen, sota una advocació religiosa, per a exercicis de pietat i amb finalitats apostòliques. Congregació mariana.
  3. cristianisme
    1. En les Esglésies de la Reforma, comunitat reunida per al culte.
    2. especialment Comunitat local dels creients, sobretot l’estament laical que la forma.
  4. congregació monàstica catolicisme Unió de diversos monestirs sota un únic superior, tot conservant llur independència.
  5. congregació religiosa catolicisme Companyia de religiosos o de religioses que només fan vots simples.