■ conill

Etimologia: del ll. cunicŭlus, íd., probablement d’origen ibèric en ll 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí zoologia
    1. Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids (Oryctolagus cuniculus), més petit que la llebre i d’orelles i potes més curtes, anomenat en estat silvestre conill de bosc, boscà, fer o de camp, del qual deriven les races domèstiques (conill de casa, casolà o de corral).
    2. conill porquí (o d’Índies, o de rata) Gènere de mamífers rosegadors de la família dels càvids (Cavia sp), amb les potes i les orelles curtes, mancats de cua, i de pelatge llarg i aspre, emprats com a animals d’experimentació.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Peça de carn del múscul de les potes de boví, anomenada conill de l’espatlla i conill de la campana la de les potes davanteres, i conill de la cuixa o garró la de les potes del darrere.
  3. masculí dialectal col·loquialment Vulva.
  4. col·loquialment
    1. adjectiu masculí Nu, completament despullat.
    2. en conill locució adjectiva Nu, en pèl.