■ conquesta

Etimologia: substantivació de conquest, -a (ll. conquaestus, -a, -um o conquisītus, -a, -um), variant conquist, -a, participis ant. de conquerir (o també ant. conquerre) 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. Acció de conquerir. La conquesta de Mallorca.
  2. Cosa o persona conquerida. Espanya no sabé conservar les conquestes d’Amèrica.