■ consagració

Partició sil·làbica: con_sa_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. consecratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de consagrar o consagrar-se. Aquella novel·la representà la seva consagració com a escriptor.
    1. religió Ritu pel qual és consagrada una persona o una cosa.
    2. litúrgia Moment de la missa en què són recitades les fórmules d’institució de l’eucaristia.