■ conscient

Partició sil·làbica: cons_ci_ent
Etimologia: del ll. consciens, -ntis, participi pres. de conscīre ‘tenir coneixement de’ 1a font: 1896
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la consciència.
    2. Dit de qui té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. Els infants no són conscients del perill.
    3. Que és fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients. Una decisió conscient.
  2. masculí psicologia i psiquiatria Allò que pertany al camp de la consciència.