conseller
Accessory
Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí i femení
-
- Persona que dona consell. Amic de mals consellers.
- figuradament L’enveja és mala consellera.
-
- Membre d’un consell. Conseller del banc. Conseller general. Conseller d’estat.
- història Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.
- dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans d’origen medieval.
- dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans anomenats consells. Conseller de governació de la Generalitat de Catalunya.
- conseller delegat dret mercantil i dret administratiu Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
- història Nom donat, a Barcelona i a diverses poblacions, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels municipis respectius (equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en altres poblacions).
Vegeu també:
conseller2