Es mostren 2 resultats

conseller1 | consellera

conseller

Accessory
Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí i femení
    1. Persona que dona consell. Amic de mals consellers.
    2. figuradament L’enveja és mala consellera.
    1. Membre d’un consell. Conseller del banc. Conseller general. Conseller d’estat.
    2. història Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.
    3. dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans d’origen medieval.
    4. dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans anomenats consells. Conseller de governació de la Generalitat de Catalunya.
    5. conseller delegat dret mercantil i dret administratiu Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
  1. història Nom donat, a Barcelona i a diverses poblacions, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels municipis respectius (equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en altres poblacions).


  2. Vegeu també:
    conseller2

conseller1 | consellera

conseller2 | consellera

conseller2 | consellera