■ constar

Etimologia: del ll. constare, íd. 1a font: 1505
    verb intransitiu
  1. Ésser compost. L’home consta d’ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d’onze síl·labes.
  2. Ésser certa, manifesta, una cosa. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat.
  3. Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc. Que consti en acta. Aquesta persona no consta en el cens.