■ constel·lació

Partició sil·làbica: cons_tel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. constellatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. astronomia
    1. Cadascun dels grups arbitraris que hom ha format amb els estels fixos.
    2. Regió del cel que comprèn una constel·lació.
  2. figuradament Conjunt, multitud. Una constel·lació d’artistes.
  3. astrologia Aspecte dels astres a l’hora del naixement d’una persona. Néixer sota una certa constel·lació.