■ construcció

Partició sil·làbica: cons_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. constructio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de construir;
    2. l’efecte.
    1. Manera d’estar construïda una cosa.
    2. especialment gramàtica Estructura que presideix l’ordenació dels mots dins la frase i llurs mútues relacions gramaticals.
    3. construcció absoluta gramàtica Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.
    4. construcció de sentit (o ‘ad sensum’, o lògica) gramàtica Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical.
    5. construcció el·líptica gramàtica Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament.
  3. construcció i economia Art o tècnica de construir.