■ constructiu | constructiva

Partició sil·làbica: cons_truc_tiu
Etimologia: del ll. td. constructivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la construcció.
  2. Que serveix per a construir.
  3. matemàtiques Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica.