■ consultar

Etimologia: del ll. consultare, íd., der. freqüentatiu del ll. consulĕre ‘deliberar, consultar’ 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb
    1. transitiu Demanar el parer, l’opinió (d’algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l’advocat.
    2. transitiu Cercar (informació) en un autor, un llibre, etc. És un llibre que consulto sovint.
    3. intransitiu Consulteu amb el farmacèutic abans de prendre el medicament.
    4. consultar el mirall figuradament Mirar-se al mirall.
  2. transitiu
    1. Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber el seu parer sobre ella, per heure’n informació. Li han consultat algunes dificultats que han sorgit.
    2. per extensió Ho he consultat en l’Enciclopèdia.