■ contaminació

Partició sil·làbica: con_ta_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. contaminatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de contaminar o de contaminar-se;
    2. l’efecte.
  2. ecologia
    1. Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Contaminació atmosfèrica. Contaminació radioactiva.
    2. contaminació acústica Pertorbació de l’ambient sonor normal originada per fonts de soroll.
    3. contaminació lluminosa Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.
    1. crítica textual En les lliçons d’un còdex, fusió de variants de dues recensions o més, de manera que el còdex ja no pertany a cap família concreta de manuscrits ni conté cap tipus determinable de text.
    2. lingüística En l’evolució d’un mot, fusió de determinats sons o de determinades accepcions provinents d’un altre mot anàleg; encreuament.
    3. literatura En la literatura llatina, fusió de dos texts o més de la comèdia grega dins una comèdia romana.
  4. metal·lúrgia Introducció indesitjable d’un element en un aliatge, del qual modifica negativament les propietats.