Es mostren 2 resultats

■ contenció1

contenció

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. contentus, -a, -um, participi de continēre ‘contenir’
    femení
    1. Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un mur de contenció.
    2. Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se.
  2. figuradament La contenció de les passions.


    3. Vegeu també:
    contenció2

■ contenció1

femení Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit Un mur de contenció Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se figuradament La contenció de les passions Vegeu també contenció 2
Informació complementària
Traducció

contenció2

contenció

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. contentio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. antigament Disputa, baralla.
  2. dret Litigi entre parts.


    3. Vegeu també:
    contenció1

contenció2

femení antigament Disputa, baralla dret Litigi entre parts Vegeu també contenció 1
Traducció