■ contradicció

Partició sil·làbica: con_tra_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. contradictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de contradir o de contradir-se.
  2. Paraules o fets que es contradiuen. Una obra plena de contradiccions.
    1. Oposició formal amb algú o amb alguna cosa. No admetre contradiccions.
    2. esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
    3. tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir.
  4. Oposició absoluta entre dos termes.