■ contumàcia

Partició sil·làbica: con_tu_mà_ci_a
Etimologia: del ll. contumacia, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Qualitat de contumaç.
  2. especialment Fet de no presentar-se algú a judici quan hi és cridat. Ésser condemnat en contumàcia.