■ contundent

Etimologia: del ll. contundens, -ntis, participi pres. de contundĕre ‘trencar, esclafar’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que produeix contusió. Ferida feta per un instrument contundent.
  2. figuradament Que produeix tal impressió en l’ànim, que resulta convincent. Arguments contundents.