convent

Accessory
Etimologia: del ll. conventus, -us ‘aplec de gent’ 1a font: 1653, DTo.
Body
    masculí
  1. cristianisme Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
  2. convent jurídic història
    1. En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
    2. Subdivisió provincial corresponent als districtes.