■ coordinar

Partició sil·làbica: co_or_di_nar
Etimologia: del ll. coordinare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Posar en ordre a l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.
  2. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços.