■ corifeu

Partició sil·làbica: co_ri_feu
Etimologia: del ll. coryphaeus, i aquest, del gr. koryphaĩos, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. teatre En les tragèdies clàssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor.
  2. figuradament Guia, el qui va al davant, d’un partit, d’una secta, etc.