Es mostren 3 resultats

■ cort1

■ cort1

femení Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços per analogia Estatge molt brut Aquella casa és una cort Vegeu també cort 3 cort 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cort</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. cort1
    femení
    1. Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.
    2. Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia. Viure a la cort. Anar a la cort.
    3. Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers. La cort d’Anglaterra.
    4. figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc.
    5. història del dret A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors o reus, fossin decidits en primera instància pels tribunals superiors.
    6. cort celestial El cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaventurats.
    7. fer la cort (a un príncep) Retre-li l’homenatge que li pertoca com a sobirà.
    8. fer la cort (a algú) figuradament Afalagar-lo per obtenir-ne la benvolença, els favors. Fa la cort a una casada.
    9. fer la cort (a una dona casadora) figuradament Festejar-la per obtenir la seva mà.
    1. història Organisme que té a càrrec seu l’exercici de la jurisdicció governativa, administrativa, legislativa i judicial pertanyent a un sobirà, a un senyor jurisdiccional o a l’Església Catòlica.
    2. dret Tribunal.
    3. Edifici on resideix una cort o tribunal.
    4. cort d’amor literatura Del segle XI al XIV, tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar els plets entre trobadors.
    5. cort de cassació dret Tribunal de cassació.
    6. cort eclesiàstica dret canònic Cúria eclesiàstica.
    7. cort suprema dret Tribunal suprem.
    1. història Des de la baixa edat mitjana, assemblea política dels regnes ibèrics convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
    2. plural Edifici de les corts.
    3. corts generals (o simplement corts) ciències polítiques Òrgan, format pel congrés dels diputats i el senat, que exerceix la potestat legislativa de l’estat espanyol.
    4. cort general (o corts) història A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per a prendre acords i legislar.
    5. cort general (o simplement cort) història Legislatura de les corts del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó.



    4. Vegeu també:
    cort1
    cort3

■ cort2

femení Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia Viure a la cort Anar a la cort Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers La cort d’Anglaterra figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc història del dret A…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort3

■ cort3

masculí història Als segles XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants, anomenat també a vegades justícia Vegeu també cort 1 cort 2
Traducció