cort
Accessory
Etimologia: del ll. vg. cōrs, cōrtis, ll. cl. cohors, -ŏrtis ‘recinte, clos rural, corral; tropa; seguici dels magistrats’ 1a font: s. XIV, Llull
Es mostren 3 resultats
■
cort1
■
cort1
femení Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços per analogia Estatge molt brut Aquella casa és una cort Vegeu també cort 3 cort 2
■
cort2
cort
Accessory
Etimologia: v. cort1
Body
-
femení
-
- Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.
- Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia. Viure a la cort. Anar a la cort.
- Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers. La cort d’Anglaterra.
- figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc.
- història del dret A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors o reus, fossin decidits en primera instància pels tribunals superiors.
- cort celestial El cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaventurats.
- fer la cort (a un príncep) Retre-li l’homenatge que li pertoca com a sobirà.
- fer la cort (a algú) figuradament Afalagar-lo per obtenir-ne la benvolença, els favors. Fa la cort a una casada.
- fer la cort (a una dona casadora) figuradament Festejar-la per obtenir la seva mà.
-
- història Organisme que té a càrrec seu l’exercici de la jurisdicció governativa, administrativa, legislativa i judicial pertanyent a un sobirà, a un senyor jurisdiccional o a l’Església Catòlica.
- dret Tribunal.
- Edifici on resideix una cort o tribunal.
- cort d’amor literatura Del segle XI al XIV, tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar els plets entre trobadors.
- cort de cassació dret Tribunal de cassació.
- cort eclesiàstica dret canònic Cúria eclesiàstica.
- cort suprema dret Tribunal suprem.
-
- història Des de la baixa edat mitjana, assemblea política dels regnes ibèrics convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
- plural Edifici de les corts.
- corts generals (o simplement corts) ciències polítiques Òrgan, format pel congrés dels diputats i el senat, que exerceix la potestat legislativa de l’estat espanyol.
- cort general (o corts) història A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per a prendre acords i legislar.
- cort general (o simplement cort) història Legislatura de les corts del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó.
Vegeu també:
cort1
cort3
■
cort2
femení Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia Viure a la cort Anar a la cort Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers La cort d’Anglaterra figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc història del dret A…