■ crèdit

Etimologia: del ll. credĭtum ‘préstec, deute’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. No mereixen gaire crèdit, aquestes paraules.
    2. donar crèdit (a alguna cosa) Creure-se-la. No puc donar crèdit a les teves promeses.
  2. economia Confiança que inspira la solvència d’algú.
  3. Autoritat, influència, que hom té a prop d’algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d’un ministre.
  4. plural Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc., que han intervingut en l’elaboració d’una publicació, una pel·lícula, un programa de televisió, un disc, etc. Pàgina de crèdits.
  5. comptabilitat
    1. Anotació feta en l’haver d’un compte.
    2. Suma de totes les quantitats anotades en l’haver d’un compte.
  6. economia
    1. Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de serveis.
    2. crèdit bancari Crèdit concedit a canvi de la percepció d’un interès i de la recuperació del capital cedit.
    3. crèdit hipotecari Crèdit per a l’obtenció del qual és exigit, com a garantia, un bé immoble.
    4. establiment de crèdit Banc, caixa d’estalvis.
  7. ensenyament Unitat didàctica que concreta un aprenentatge i que és impartida en un nombre d’hores determinat.