■ creença

Partició sil·làbica: cre_en_ça
Etimologia: de creure 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acte de creure. Aquests mots són dignes de creença.
  2. Allò que hom creu, especialment en matèria religiosa. És una persona de creences molt fermes.
  3. filosofia Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
  4. antigament Document acreditatiu de la personalitat del portador.