■ cria

Partició sil·làbica: cri_a
Etimologia: de criar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Procreació d’animals. Dedicar-se a la cria de conills, de porcs. Aquest animal és bo per a cria.
    1. Conjunt de fills d’un animal.
    2. Multitud d’animals de la mateixa espècie. Portar cria de polls al cap.
    1. Petit d’un animal.
    2. Cada nou cap de bestiar en un ramat durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.
  4. apicultura
    1. cria enguixada Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis.
    2. cria ensacada Infecció vírica de la cria de les abelles que es manifesta en les larves de cel·les ja operculades.