■ crosta

Etimologia: del ll. crŭsta ‘escorça; crosta; closca’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S’hi ha fet una crosta de brutícia.
    2. figuradament Aparença exterior. Sota una crosta de bonhomia s’amaga a vegades molta malícia.
    3. patologia Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.
    4. crosta d’or figuradament Brodat atapeït d’or.
    5. crosta làctia (o de llet, o de la llet) pediatria Capa gruixuda, formada per la descamació i la secreció seborreica, que pot formar-se en el cuir cabellut dels lactants.
    1. pedologia Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
    2. crosta terrestre per analogia geologia Escorça terrestre.
  3. crosta de pa Tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.
  4. crosta de soca botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Leptoporus adustus), coriaci, amb nombrosos barrets aplatats, soldats entre ells o sobreposats, negrosos i pubescents per sobre.
  5. ésser de la crosta figuradament i despectivament Ésser reaccionari, fanàtic, d’idees retrògrades, ésser carca.