■ cruixir

Partició sil·làbica: crui_xir
Etimologia: d’origen incert, probablement onomatopeic 1a font: s. XIII
    verb [pr ind sing 2 cruixes]
  1. intransitiu
    1. Fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en manejar-la. M’agrada que el pa cruixi.
    2. Fer un cos un soroll pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. La fusta cruixia de nit.
    3. Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
  2. transitiu figuradament Capolar, fatigar, fortament (el cos). Aquella cursa el va cruixir. He treballat deu hores seguides: estic cruixit!