■ cuidar

Partició sil·làbica: cui_dar
Etimologia: del ll. cogĭtare ‘pensar’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
  1. transitiu antigament Pensar, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó.
  2. transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú (alguna cosa). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.
    1. transitiu Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Cuidar malalts.
    2. pronominal Cuida’t, que tusses molt. Apa, noi, com et cuides!
    3. pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa. Qui es cuida de la propaganda? Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui.
    4. transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho!