Es mostren 2 resultats

■ cuita

■ cuita

femení Pressa Ell anà on era el rei amb una gran cuita Situació extremament difícil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuit
| cuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuit</title>

Partició sil·làbica: cuit
Etimologia: de coure2
  1. adjectiu
    1. Dit de la substància preparada o profundament modificada per l’acció del foc.
    2. figuradament Fatigat en extrem d’alguna cosa que molesta, que irrita, que dona maldecaps, disgusts, etc.
    3. estar cuit (o ben cuit) figuradament Estar llest. Si no estudies, estàs cuit!
    4. no n’hi ha de cuits Expressió emprada per a negar a algú allò que demana.
  2. femení
    1. Cocció, preparació o transformació de certes substàncies per l’acció del foc. La cuita de la porcellana.
    2. Porció d’una substància que es cou d’una vegada.

■ cuit
| cuita

adjectiu Dit de la substància preparada o profundament modificada per l’acció del foc figuradament Fatigat en extrem d’alguna cosa que molesta, que irrita, que dona maldecaps, disgusts, etc estar cuit o ben cuit figuradament Estar llest Si no estudies, estàs cuit no n’hi ha de cuits Expressió emprada per a negar a algú allò que demana femení Cocció, preparació o transformació de certes substàncies per l’acció del foc La cuita de la porcellana Porció d’una substància que es cou d’una vegada
Traducció