Es mostren 2 resultats

■ dena1

dena

Pronúncia: dɛ́nə
Etimologia: del ll. vg. *decēnus, -a, -um ‘desè’, cat. ant. deena 1a font: orígens de la llengua
    femení
  1. catolicisme
    1. Cadascuna de les parts en què és dividit el rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria.
    2. En els rosaris, en què de cada deu grans n’hi ha un de més gros o senyalat, cadascun d’aquests o cadascuna de les desenes de grans petits o ordinaris.
  2. Cadascuna de les deu partides en què és dividit el terme de Morella (Ports).
  3. antigament Grup de deu persones; desena.


    4. Vegeu també:
    dena2

■ dena1

femení catolicisme Cadascuna de les parts en què és dividit el rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria En els rosaris, en què de cada deu grans n’hi ha un de més gros o senyalat, cadascun d’aquests o cadascuna de les desenes de grans petits o ordinaris Cadascuna de les deu partides en què és dividit el terme de Morella Ports antigament Grup de deu persones desena Vegeu també dena 2
Traducció

dena2

dena

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia déna]

Pronúncia: dénə
masculí vulgarment Eufemisme per Déu, emprat en expressions blasfemes. Me cago en dena.


Vegeu també:
dena1

dena2

masculí vulgarment Eufemisme per Déu , emprat en expressions blasfemes Me cago en dena Vegeu també dena 1
Traducció